[subr] Mas La Ninfa [fi subr], 30 agost 1908. Amic y mestre, perdoneu la brutalitat de l'explicació pero he estat tots aquests dies sense contestar pels 15 cents. del sello, obstacle formidable quan son negatius els ingressos. Vaig agrair molt la seva lletra, y decideixo esperar a que V. vingui y tractar directament ab els de Joventut. Me sembla molt que en Via es influient en la Biblª que fan. Sento un verdader remordiment de ocasionarli d'alguna manera la més petita molestia; però V. inspira tanta confiança que ab massa facilitat un s'oblida que no hi ha dret a torbar la tranquilitat d'un home com V. Es també per això que m'estich de escriure'l y de veure'l, car es per una força boja, cega, que continuament penso —y fins pensar [il·legible], encara que jo no ho vulgui—, mentres el fondo real de la meva vida (principalment tot aquest any) es la lluita imbècil contra petits obstacles, contra coses a les quals no sabria ni posar un nom. Sense'ls articles de La Publd. [sic], de La Metralla, de El Poble, (m'han eliminat per [...]
[...] questións econòmiques), reduit a molt petita clientela de metje (1 pta. la visita), uns dies vaig a parar a mans d'un editor que'm demana llibres pornogràfichs, altre dia a les mans d'un comerciant que "ja m'avisarà quan hi hagi correspª italiana o francesa" ... Y els compromisos pujan l'un damunt l'altre, y avuy no n'hi ha per pagar la patent, com demà no n'hi haurà per pagar el pà. Callar, patir, somniar una pensió a l'extranger, demanada, per un amich que "ara's pendrà més interés o no'm tindrà tanta rabia", proiectar un Curs?... y passar els dies trovantse mès imbècil y menys capaç d'escriure. Perdonim, perdoni'm, y rebi l'expresió dels meus mellors sentiments de simpatía. Diego Ruiz
No hay comentarios:
Publicar un comentario