Amich Maragall, me permeto dedicarli aquest nou trevall sobre un llibre de Nietzche. Vaig llegir la seva efusiva carta a propòsit de les Meditacions Lullianes. Jo volia coneixer l'impressiò d'un artista sobre els meus pensaments; malgrat les protestes de "docta ignorantia", cada ratlla del seu escrit 'm dona l'idea d'una assimilació perfecta de les opinions de les tendencias del llibre y fins de l'esperit de son autor. M'hi veig retratat. Es un judici en ultima instancia, hont tota ma jovenesa es sentenciada. Soc —potser no per temperament, però si per l'educació catoniana de mon pare— un xic massa fret, fins al punt d'apareixer indiferent a moltes emocions: y, sin embargo, tenia ja la pre-[visió] [...]
[...] [pre-]visió de que el meu llibre era, sobre tot, un llibre per artistes. Vosté no ha llegit mès que una part: quan tingui un moment de repòs per donar forma a les demès idees del projecte, demanaré tambè la vostra sentencia de poeta y d'amich. Llavors potser els duptes sobre la dominació de la Naturalesa desapareixeran del tot, car V. veurà espero, clarament tot el sentit goethià del llibre. Jo crec que, ja en les parts per V. llegides, hi havia la llevor d'aqueix sentit goethià: (Recorda De la dignidad del mundo observado, Del hecho inefable de ver las cosas, La Sensación como modelo de definiciones ...?) Si alguna vegada ha [...]
[...] pogut semblar que jo oposava massa energicament els dos termes Home y Natura, confesso que es tant sols per la comoditat de l'exposició que ho hi fet; —en camvi, tot l'esperit del meu llibre es goethià. Per facilitar l'exposició, començo per plantejar el problema en els termes de la psicologia; però, la doctrina dels Dos Instints, 's transforma inmediatament, al passar á la cosmologia, en la doctrina de les Intencions ("la Primera y la Segona Intenció"). El meteix fet que comprovo en ma conciència, ho trobo animant el mòn; jo soc l'unica cosa del món que coneixo intimament; però totes les coses estan fetes, en aquest sentit, segons la meva imago et similitudine. Si l'estrella de mar poguès [...]
[...] sentir-se, y filosofar, arrivaria a les meteixes conclusions que l'home: —"el món es símbol; tinc un Instint creador, un altre Instint de protesta contra la vida". —I les conclusions de l'estrella de mar seria la meteixa que les de les flors que ara estant sobre la meva taula mentres us escrich. Segons el meu parer —y sobre tot segons la meva impressió, que'm conmou fins a les entranyes— el món es un masantropo [?], però perque soc home, y filosofo com a home y no puc veure les coses sino humanisades; pero lo meteix dirian el cranch y la violeta, l'estrella de mar y Sirio. Y es, sens dupte, lo que tots [...]
[...] ells fan, a hores d'are, com si oprimessin. Desprès de tot, una sola cosa se'm presenta baix dos aspectes: per l'una part es Instint, per l'altra convicciò ó creencia o filosofia, es a dir, sentit de la terra, com V. 'm fa recordar oportunament. Antes de que l'home 's digui Newton, hi ha el fet de la gravedat universal; antes de Faraday, hi ha les lleis y les forces electriques: —en general, l'aparició del cervell es un aconteixement sens dubte trascendental; però antes del cervell hi ha les coses y les forces de les coses y les lleis de les coses. Els dos Instints governen el mòn, antes que pel traball cerebral jo'ls conegui y els aprecii.
Estich convensut d'haver donat en el meu llibre una doctrina de dos forçes naturals ab unes lleis y els limits de llur acció. Si son segures les reflexions fetes, llur importancia depen de l'aplicació cosmologica. Y, podrè estar enganyat, però bé'm sembla que aytal aplicació es possible. Per això jo m'explico el mal, y sobretot, el problema del mal. ¿No es evident que el Segòn Instint, com á creador y dominador, transportat de l'home al mòn, y, en general, d'una de les coses que coneixem a totes les altres, es l'Intenció de Bondat y d'Amor, l'arquetip de l'Inteligencia perfecta, el somni de Perfecció y de Justicia, la Realtat de Deu? ¿Y no es [...]
[...] pas veritat que —si totes les reflexions fetes fins ara son justes— l'altre instint de depressiò y de mort, l'instint que, en mas entranyes, es malaltia y en el meu esperit pessimisme, depressió de la vida, negaciò de la Vida, vol el mal sols com un medi, que ell no es el mal pel mal, malgrat que l'imaginació popular y les revelacions religioses de totes les terres l'hagin personificat (transportantlo de l'individu al món) com a Diable? Hi ha dos llogiques en conflicte, al mòn; la nostra vida depen de l'[eficacia?] de l'una sobre l'altra; el nostro viure es un perpetu miracle d'amor y de saviesa. No n'hi ha de Mal, al món. Tot [...]
[...] en Bondat, Emociò, Desitj de pau y Benhaurança. Però heus aquì que hi ha dos interessos en conflicte, dos llogiques animades d'un meteix esperit de bondat, però contraries. L'home es fill de dos opinions, divididas en l'apreciaciò del futur. L'una diu: "perfeccionem la Vida, femla com jo, Inteligent, Justa, Omnipotenta, ferm l'Esperit". Aixó es una llogica. L'altra es una visió del futur, un esguard espantós llensat desde els primers protoplasmes, a tota la serie d'aconteixements antes no's pugui traçarne l'Historia. El futur es un present, per les dos Inteligencies que governen el món.— Hi ha, com diu S. Agustí, un present del present, [...]
[...] y es l' intuiciò; un present del passat, y es la memoria; un present del futur, y es l'aspiraciò.— Una aspiració enorme, irresistible, gran, divina, omnipotenta 'm mou vers la Realtat de Deu. Un altra aspiraciò 'm diu a cau d'orella les paraules de la meva roina [?]: l'inutilitat practica, per mi, d'un sacrifici inoportu, d'una obra quals fruits no veurè pas. Aquesta miserable resistencia es el murmuri etern de l'Univers. Aquesta resistencia es una força natural: llogica, terrible, omnipotenta com l'altra, com l'Intenció de crear y dominar. Te en las manas totes les energies de la terra pera aniquilar-me, tè les malalties y els volcans y els llamps y els [...]
[...] terratrémols, —les agitacions de la conciencia, els dubtes, les indecisions, la covardia,— vol, actualment, en mi, la desaparició d'allò mès alt que el temps ha fabricat en el meu cos: l'inteligencia, la conciencia. Ella fa vessar de gent els manicomis, converteix la terra en un tonticomi... Com un naturalista pacientissim, fixa ab agullas y destrueix ab liquits corrosius la nostra mentalitat divina; puix sab que, destruit l'esperit, desfet l'home, morta l'inteligencia, la mort física es un detall sense importancia ... Dolors, mals, crudeltat eterna, impietat serena, duresa y rigor: però, ab tot y això, no n'hi ha de Mal à la Naturalesa. La llógica de la [...]
[...] Primera Intenciò, vol —per llogica— el mal com a medi y la Mort com a fi. Aquest fi es un bè, pels Instints apreciadors de l'inseguretat del futur. La lluita es inevitable; la coalició formidable de les tendencies oposades, es un fet d'observació primaria en aquest món, hont l'ull de tants especuladors han vist la coexistencia dels contraris. Però nosaltres hem vist el pujar de la Vida, malgrat les resistencies; veièm en la conciencia l'imatje de Deu ... ¡Y a vegades es qüestió d'un petit salt, d'una petita prova superada! El llibre, amich Maragall, tractará de desenrotllar aquestes idees i com ja V. ha previst [...]
[...] son fecondes en aplicacions historiques y sociologiques. Ara estich treballant en l'apreciació pedagogica. ¡Que'n fem pochs de deus, avui! ¡Quin esperit de velles tristas el dels nostros pedagogos! Es un llibre de possibilitats; totes giren entorn de la possibilitat-princep: l'actualizació de Deu... Què han fet per nosaltres, en aquest sentit, els homes? Molt: les religions, les arts, les ciencies, la filosofia... Y, apesar de tot, quina generaciò de miserables! Quina miseria! Quants desitjos desorientats! Quina imaginaciò de porters! Divinisaciò de l'home: Excelsior! No oblidi mai a son amich, Diego.
No hay comentarios:
Publicar un comentario