[...] que els pobres dements de Salt hagin tingut com a director aquest impressionant, aventurer i maliciós estrabul·lat és una de les coses més grosses que han passat en aquest segle en aquest país -i algunes han estat fenomenals. [...] en un moment determinat, Ruiz, havent ja sembrat amb la seva presència la confusió en molts esperits, passà la frontera i se n'anà a viure a Itàlia. Bertrana degué pensar molt, amb el pas dels anys, en aquell sinistre personatge que tant l'havia fascinat. I així, ja molt més tard, escriví un llibre titulat Jo, que és un retrat admirable de l'exdirector del manicomi de Salt, de la seva falta de sentit del ridícul, del seu egocentrisme diabòlic, de la seva pedanteria inacabable. És un retrat molt ben girat que probablement no ha estat tan llegit com mereixeria un treball semblant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario